Xavier Mayora va començar els estudis de guitarra clàssica als quinze anys però aviat es decantà cap a la música moderna i la composició. El 1992 va fundar a la Figuerosa, petit poble de la Segarra històrica, el grup de rock lacetà Alquimistes Folls amb el que durant deu anys va realitzar més d’un centenar de concerts per tot Catalunya i va enregistrar quatre treballs discogràfics: Les Flors Malaltes (1994), Lacetània Rock (1998), Que no toquin els nostres morts (2000) i Aquelarre (2001). També va col·laborar en diverses performances amb l'artista visual Rafel Seguí "Serres" presentades a la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, a l’Aquelarre de Cervera durant sis edicions consecutives, a la Marató de l’Espectacle del Mercat de les Flors de Barcelona i a Televisió de Catalunya. El 2003, després de la dissolució dels Alquimistes Folls, inicià una nova etapa artística sota l'alter ego de Comandante Rock, més marcada per la cançó protesta i la poesia reivindicativa, en la que va comptar amb la col·laboració habitual i el mestratge del mític guitarrista Emili Baleriola.

Entre els anys 2002 i 2010 va ser responsable de l’organització de les nou edicions del Festival Alternatiu Independent Figa Rock, portant als escenaris d’un camp de rostoll de la Figuerosa artistes emblemàtics com Pau Riba, Pi de la Serra, Adrià Puntí o Roger Mas, i bandes llegendàries com Kitsch, Màquina, Atila o els sevillans Smash. El festival va esdevenir un referent cultural a nivell de tots els Països Catalans comptant amb una assistència mitjana de més de 2.000 espectadors.

El 2012, acabada l’etapa com a Comandante Rock, va publicar el que seria el primer treball discogràfic de Xavier Mayora en solitari: Nu i a la terra. Aquest treball, enregistrat i mesclat a casa seva a la Figuerosa, va ser produit pel músic Diego Paqué i va comptar amb la col·laboració especial dels cantautors Eduard Canimas i Joan Pons a la cançó Pepites d’or. Nu i a la terra va ser presentat al Teatre de Ca l’Eril de Guissona, al Cicle de Concerts a la Fresca de Tàrrega, a l’Slàvia de Borges Blanques i al Harlem Jazz Club de Barcelona dins del marc del Festival de Cançó d’Autor Barnasants 2014. En aquest treball Xavier Mayora experimenta entre diversos estils musicals per reforçar i donar coherència a unes lletres poètiques i desacomplexades que canten a favor de l’amor passional i la llibertat desenfrenada.

El 2019 publica el seu segon treball discogràfic en solitari: Anartista, un treball molt més profund i reflexiu amb deu noves cançons nascudes allà a on l’art esdevé compromís i l’artista activista. Cançons madures, lliures i sinceres, entre la passió i la revolta, arrelades a la terra i amb vocació de transformació. Anartista ha estat produit pel músic i productor musical Pau Sastre i es va presentar a Barcelona al Festival de Cançó d’Autor Barnasants 2019 i al Figa Estiu 2019 de la Figuerosa. Aquest treball discogràfic ha anat acompanyat de la publicació del Manifest Anartista amb el que Xavier Mayora fa una crida urgent al despertar d’una societat cada cop més adormida i a l'empatia amb un món rural que va morint lentament i programada.